Tu ets de còmic o de manga?

Dames i vinyeters, camarades tots:

Una de les preguntes més freqüents a les que ens hem d'enfrontar en el nostre dia a dia com a autors de còmics és "vosaltres feu còmic europeu, còmic americà, tebeo o manga?". Pel que es veu, sembla que el nostre estil, tant de dibuix com de guió, a molta gent li sembla que és manga. Aquesta pregunta en porta implícita una altra de més general, i és la de "quin estil és el vostre?". Ens l'han feta tantes vegades que ja comença a ser una mica emprenyador, però més val que agafem paciència, perquè segurament ens la faran durant la resta de les nostres vides.

La nostra resposta estàndar sol ser "Nosaltres no fem res de tot això. Nosaltres fem còmic i prou". A banda de ser curt i entenedor fins per al més cagamandúrries, resulta estar molt a prop de la veritat. Cada autor, igual que cada persona, és un món en si mateix. Cadascú tindrà la seva pròpia idea del que és el còmic o el manga i serà tan respectable com l'anterior, des dels talibans que estan en contra d'utilitzar la paraula "còmic" per ser "poc espanyola" fins als que veuen manga per tot arreu, de tan influenciats com estan per la invasió otaku. Igual que amb les armes de foc, cal fugir dels extrems. M'explicaré.

Què fa un estil? Hi ha debats i debats i debats eterns per internet i més enllà sobre si el manga només és manga quan es fa al Japó, si la Bande Desinée només ho és quan l'autor és francès o belga, sobre si el tebeo ha mort, i més falòrnies d'aquest cal·libre. Hi haurà a qui li agradarà dedicar hores de la seva vida a aquesta mena de polèmiques (i n'hi moltíssima, de gent, que és addicta a discutir), però a nosaltres això ens deixa tant indiferents com a un anglès la paraula "república".

La resposta més senzilla ens la va donar Matt Groening per boca de Bart Simpson: "I a qui li importa?". És més manga un manga perquè estigui fet a Estats Units i no a Tòquio? És que potser Blacksad no és un bellíssim i claríssim exemplar de Bande Desinée, a pesar que els seus dos autors són espanyols? Tots aquests que pensen que el tebeo ha mort, que no saben que Ibáñez encara viu i publica, i que Superlópez segueix en forma? I al capdavall, a qui li importa? A nosaltres, gens ni mica. Tot plegat no són més que etiquetes, i ja prou que la societat ens etiqueta per totes bandes com per anar qüestionant si el nostre estil és més europeu o més japonès. Al final tot és redueix a la següent premisa: si té vinyetes i bafarades, és còmic. O millor encara: si té vinyetes, és còmic. Que el Príncipe Valiente no té bafarades i tot i així és una obra mestra absoluta del còmic mundial.

Així que ja ho sabeu, nosaltres fem ni més ni menys que còmic. Espero que quan siguem prou famosos i importants com per poder permetren-s'ho, podrem escriure introduccions a les nostres pròpies obres i deixar-ho ben clar. Perquè em temo que, si torno a veure que es classifica el nostre dibuix com a "manga espanyol", tindré un atac berserker d'aquells que fan època.

Sigueu bons minyons i llegiu força còmic. Us farà més savis i millors persones.

Visquin les vinyetes!